Des de l’any 2013 Espanya ha emès 14.576 visats d’or, predominantment a oligarques de la Xina i Rússia.
Des de la instauració dels visats d’or a Espanya el 2013 per adquirir habitatges, un total de 14.576 estrangers han aprofitat aquesta oportunitat. D’aquests, el 33% corresponen a compres de propietats a Barcelona, sumant 4.810 adquisicions per part d’estrangers acabalats, segons informació proporcionada pel Ministeri d’Habitatge aquest dimarts, després que el consell de ministres recolzés avançar cap a l’eliminació d’aquest tipus de visat.
El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, va anunciar dilluns la conclusió d?una mesura establerta el 2013 pel Partit Popular: permetre als estrangers obtenir la residència espanyola per un període inicial de dos anys mitjançant la compra d?un immoble, sempre que la inversió sigui almenys 500.000 euros. L’increment en l’emissió d’aquests visats, que va passar d’una mitjana anual de 500 fins al 2017 el 2022 i 3.273 el 2023, va motivar aquesta decisió, segons fonts del Ministeri d’Habitatge. Aquest augment es va produir després de l’extensió del permís de residència de dos a tres anys, una modificació introduïda per la llei de foment de l’ecosistema d’empreses emergents el desembre del 2022, tot i que el ministeri assegura que aquests canvis no estan directament relacionats.
La guerra a Ucraïna ha posat aquests visats d’or sota l’escrutini de les institucions europees, ja que representen un mitjà pel qual oligarques, especialment de la Xina i Rússia, així com ciutadans de països del Golf, poden entrar a la Unió Europea sense controls adequats i obtenir la residència d’un estat membre a canvi d’una inversió immobiliària significativa, com han assenyalat repetidament les ONG Transparency International i Global Witness. Els principals països d’origen d’aquests inversors, a més de la Xina i Rússia, inclouen el Regne Unit, els Estats Units, Ucraïna, l’Iran, Veneçuela i Mèxic. Barcelona, Madrid i la costa mediterrània, com Màlaga, Alacant, les Illes Balears i València, han estat els destins més atractius, acaparant el 90% de les inversions en la darrera dècada.
La legislació del 2013 que regula l’obtenció de la residència espanyola per raons d’interès econòmic també preveu altres opcions d’inversió perquè els estrangers acabalats puguin obtenir la residència de manera fàcil i ràpida: invertir en deute públic, en participacions d’empreses espanyoles o desenvolupar un projecte empresarial. Tot i això, el govern encara no ha comentat sobre aquestes alternatives. Pel que fa al visat d’or vinculat a la compra d’habitatge, aquest permet accedir a la residència a Espanya per un període de tres anys, amb la possibilitat d’estendre-la per cinc anys més i, posteriorment, obtenir-ne una residència permanent.
El Tribunal Constitucional admet a tràmit el recurs de la Generalitat contra la llei de vivenda
El ple del Tribunal Constitucional ha admès a tràmit els recursos d’inconstitucionalitat presentats per la Generalitat de Catalunya i la Xunta contra diversos preceptes de la llei estatal del dret a l’habitatge. Als seus recursos, la Generalitat i la Xunta argumenten que alguns elements impugnats podrien infringir les seves competències en matèria d’habitatge. Fins ara, la llei ha estat objecte de vuit recursos d’inconstitucionalitat davant del Tribunal. A més d’aquests dos, la normativa també ha estat impugnada per 50 diputats del PP al Congrés, pel Parlament de Catalunya i pels governs d’Andalusia, les Illes Balears, el País Basc i el Madrid.
